Màquina de vapor de Watt.
Socials
Fiona Santamaria i Carla Gómez
29-11-2019
4t C
Índex
- L’inventor
1.1 Biografia
1.2 Descobriment dels beneficis de la màquina de vapor i la seva importància
1.3 En què consistia?
- Màquina de vapor
- Aplicacions
3.1 Aplicacions estacionàries
3.2 Aplicacions de logística i transport
L’inventor
Biografia
James Watt va ser un matemàtic, inventor i enginyer escocès, que va viure i treballar a Birmingham
, Anglaterra. Va néixer el 19 de gener de 1736 a Greenock, el seu pare era mestre d'aixa, propietari
de vaixells i contractista, mentre que la seva mare, provenia d'una família distingida i tenia
una bona educació.Per varios problemes medic James va estar bastant temps estudiant a
casa fins que va acabar anat a estudiar a l'escola de gramàtica de Greenock. Als 17 anys se li va morir un germà en un naufragi i al cap d’1 any va morir la seva mare i el seu pare es va posar més malalt. Amb 18 anys va anar a estudiar a Londres la fabricació d'instruments, després de dos anys va tornar a escòcia per obrir un comerç, però com que no havia estat 7 anys fent practiques el gremi de metalls no li van donar permís. Després d'això Watt es sentia frustrat i les seves energies s'hauríen orientat cap a una direcció diferent si no hagués estat pel suport dels professors de la Universitat de Glasgow. Al 1757, aquest òrgan docent, va donar-li suport concedint-li el títol de constructor d'instruments matemàtics de la universitat, amb tots els privilegis del seu càrrec. El 1764, Watt es va casar amb la seva cosina Margaret Miller, amb qui va tenir cinc fills, dos dels quals van sobreviure fins a l'edat adulta i Margaret va morir el 1772. El 1777, Watt es va tornar a casar amb Ann MacGregor, filla d'un fabricant de tinta de Glasgow. El 1832. James va morir.
Descobriment dels beneficis de vapor i la seva importància:
Al cap de quatre anys d'obrir el taller, un amic seu, el professor John Robison va dirigir la seva
atenció a l'ús del vapor com a font d'energia, i Watt va començar a experimentar-hi. Watt no
havia vist mai funcionar cap màquina de vapor, però va provar de construir-ne un model.
No va funcionar bé, però va continuar els seus experiments i va començar a llegir tot el que
podia sobre el tema. Va descobrir de forma independent la importància de la calor latent per
entendre el motor, que, sense saber-ho ell, Black s'havia fet famós per haver ho descobert
alguns anys enrere. Després de molts anys de perseverant aplicació, va construir la seva
primera màquina tan poderosa, que el cilindre tenía 18 polzades de diàmetre. La finalitat
d'aquest equip no era desaiguar mines, com les primeres Newcomen, sinó aplicar-la com
un nou poder à les fàbriques. Va ser important, perquè va substituir l’ús de la energia humana
i animal per energia de vapor i era més ràpid.
En què consistia?
Era un motor de combustió extern que transformava l’energia tèrmica d’una quantitat d’aigua
en energia mecànica:
- Es genera vapor d’aigua, pruduint així l’expansió del cilindre. Tranformant-se en unmoviment rotatiu que acciona les rodes d’una locomotora (per exemple). Quan acaba retorna a la posició incial i expulsa el vapor.
- El vapor a pressió és controlat per una sèrie de vàlvules d’entrada i sortida que regulen la renovació de la càrrega.
Màquina de vapor
Una màquina de vapor és una màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d'aigua com a fluid de treball i que transforma una part de l'energia interna del vapor en energia mecànica; és a dir, un motor de combustió externa que transforma l'energia d'una certa quantitat de vapor d'aigua en treball mecànic. Les màquines de vapor solen ser motors de combustió externa.
El desenvolupament de la màquina de vapor fou impulsat per la seva aplicació en els camps fonamentals de la industrialització: els transports (ferrocarrils, vaixells) i l'energia de tracció de les indústries. Les primeres màquines de vapor descrites no aconseguiren aplicacions pràctiques. El 1705, Thomas Newcomen, seguint el projecte de Denis Papin, construí una màquina de vapor. Cap a mitjans del segle XVIII, James Watt, intentant de resoldre el problema de la pèrdua d'energia presentà un model ja amb força millores. Durant el segle XIX l'evolució de la màquina aconseguiria un augment de la potència i un estalvi de combustible.
Aplicacions
Des de començaments del segle XVIII, les màquines de vapor s'han fet servir per a donar potència a una multitud d'usos. Al principi es feien servir com a bombes de pistó i des que
van comença a aparèixer els motors alternatius als anys 1780, també serviren per donar potència a les fàbriques. Al principi del segle XIX, el transport de vapor per terra i per mar,
començà a aplicar-se amb cada vegada més presència. El seu ús en agricultura va resultar un augment de la terra disponible per a ser cultivada.
També solen fer-se servir màquines de molt baixa potència per donar potència a prototips o models, fins i tot existeixen algunes aplicacions anecdòtiques com el rellotge de vapor.
Aplicacions estacionàries
Els motors de vapor estacionaris es poden classificar en dos tipus principals:
- Motors amb aturades i canvis de sentit freqüents: corrons de laminat, mules de vapor, motors marins i aplicacions similars.
- Motors que donen potència, que rarament paren i no necessiten reversa. Això inclou els motors que es fan servir a les centrals tèrmiques, per donar potència als trens i tramvies abans de l'ús estès de l'electricitat…
- Aplicacions de logística i transport
Els motors de vapor es fan servir per donar potència a una gran diversitat d'aplicacions autotransportades:
- Marines: Vaixell de vapor, embarcacions de vapor, iots de vapor
- Rail: Locomotora de vapor
- Agricultura: Motor de tracció, tractor de vapor
- Transport per carretera: Furgons de vapor, autobusos de vapor, tricicles de vapor, automòbil de vapor
- Construcció: Piconadora de vapor, excavadora de vapor
- Militar: Tanc de vapor, Catapulta de vapor
- Espai: Coet de vapor
En algunes d'aquestes aplicacions, avui dia es fan servir motors de combustió interna degut a la seva alta relació potència-pes, al menor manteniment requerit i als requeriments d'espai.
Ressenya del llibre
- Història
- Amb il·lustracions que m'agraden
- A la portada es veu clarament el títol i unes ralles blanques i blaves
- Més de 200 pàg
- Sense il•lustracions
- Atapeïda
- Vocabulari entenedor, principalment narració
- John Boyne, El niño con el pijama de rayas
- Editorial: David Fickling Books, Població: Irlanda, 216 pàgines
- 18-11-2019 fins al
