Personatges:
Nicolau II: Va neixer el 18 de maig de 1868 al palau reial de Tsarskoye Selo prop de la capital imperial, Sant Petersburg. Fill del tsarevitx i després tsar Alexandre III de Rússia i de la princesa Dagmar de Dinamarca. Era nét per via paterna del tsar Alexandre II de Rússia i de la princesa Maria de Hessen-Darmstadt i per via materna ho era del rei Cristià IX de Dinamarca i de la princesa Lluïsa de Hessen-Kassel. Alexandre cregué convenient que el tsarevitx es casés amb una princesa de la casa reial dels Orleans de França. A més a més, aquest també era un desig de la tsarina ja que el seu germà petit, el príncep Valdemar de Dinamarca també s'havia maridat amb una princesa orleanista. Després de l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria per part de Gavrilo Princip, membre d'una associació nacionalista sèrbia coneguda com la Mà negra, a Sarajevo el 28 de juny de 1914, el moviment paneslavista es posà en marxa i exercí una enorme influència sobre el Tsar per tal que aquest exercís de protector de Sèrbia. Nicolau però no volia desprotegir Sèrbia ni que això signifiqués quedar evocat a una guerra general. En un seguit de cartes intercanviades amb el kàiser Guillem II de Prússia, els dos mandataris expressen la seva voluntat de pau; i Nicolau complí, únicament mobilitzà l'exercit a la frontera austriaca. Malgrat tot, a finals del mes de juliol, la guerra ja era inevitable i el Tsar ordenà una mobilització general del país. Nicolau se centrà en la guerra mentre que Alexandra ho feia en els afers interns. Els rumors de l'influència de Rasputin sobre la tsarina en matèria política cada vegada augmentaven més. A més a més, Alexandra era alemanya d'origen i això despertava recels en el si de la població russa que veia en la tsarina una traïdora. Tot plegat acabà amb l'assassinat de Rasputin per part d'un grup de nobles liderats pel príncep Felix Yussupov el 16 de desembre de 1916. Malgrat tot, la població demanava de forma creixent la finalització de la guerra però el govern s'hi negava coma conseqüència de les males posicions de l'exèrcit rus als diferents camps de batalla. El més d'octubre es produí la segona revolució quan els partidaris dels soviets bombardejaren el Palau d'Hivern, seu del govern de Kerenski, i prengueren les rendes de la situació. En aquest moment Nicolau i la seva família són traslladats a Tobolsk a Sibèria, per tal d'allunyar-los de la capital. De Tobolsk passaren a Ekaterinburg on s'allotjaren a la casa del jueu Ipatiev. A casa del jueu Ipatiev hi passaren una llarga temporada fins que la nit del 17 de juliol tota la família imperial fou assassinada. Els cossos foren cremats i enterrats posteriorment enmig del bosc de la regió. Els cossos foren trobats per uns investigadors britànics durants els anys 70 però no fou fins la caiguda de la Unió Soviètica que es pogué donar sepultura a la família imperial en un enterrament presidit pel príncep Felip de Grècia, duc d'Edimburg.
Trotski: Lenin:
Stalin.
